FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de presentar. La presentació del nou professor al cap del departament. La presentació d'una lletra de canvi. La presentació d'una mercaderia al comerç. presentació de Maria [o presentació de la Verge] Festa catòlica en què se celebra la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, en una de les seves bases, porta gravada una lletra, una xifra, etc., i que es reprodueix per estampació. Tot el que va gravat a la matriu d'un segell o d'una moneda, llevat de la llegenda. Símbol o representació d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suprimir en la pronunciació o en l'escriptura (un so o una lletra d'un mot). La preposició de elideix la seva e davant un mot començat en vocal. Un element vocàlic, desaparèixer en la pronunciació o en l'escriptura. La a de la no s'elideix davant u o i àtones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terça lletra de l'alfabet grec (γ, Γ). Sèrie de coses de la mateixa naturalesa que es presenten a la consideració d'algú. Davant seu tenia una gamma de possibilitats d'actuació. Sèrie de notes musicals separades per intervals determinats. Sèrie de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mesquí, insuficient. Un guany magre. La renda és molt magra. passar-la magra [o passar-les magres] Passar misèria, necessitat. En tip., que és més estret que el tipus de lletra rodó d'un alfabet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina. Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla. acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la. acceptar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té un caràcter francament determinat. Lletra bastarda. Sella bastarda. Llima estriada en dos sentits diferents i amb una distància entre les dents d'1 mil·límetre aproximadament. Corda de l'enfilall d'abartrells que formen el racament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capital de França. Ciutat o vila principal d'una contrada. Una capital populosa. Anar a la capital. Majúscula. Capitals petites. Capitals grans. Lletra capital. Que implica la pèrdua del cap, de la vida, mortal. Acusació capital. Pena capital. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular. Petita orquestra que toca en els balls populars i en les festes majors. Hem contractat una cobla empordanesa. Conjunt d'instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l'exterior, especialment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
endossar a mi. Cedir a favor d'altri (una lletra de canvi, un altre document de crèdit o una acció nominativa d'una societat anònima) fent-ho constar així generalment al dors del propi document. [...]
